Odio l'estiu!!

Doncs ja està, ja ho he dit. No suporto passar calor, tinc fogots des de petita, i ho puc agrair a la genètica, ja que la meva àvia i el meu pare han passat el mateix. La meva única il·lusió és que quan m’arribin “aquells fantàstics moments” de la menopausa, m’ho computin i em quedi convalidada l’assignatura de les calors...

I és per això que els meus millors amics en aquesta època són els vanos. Sóc la friki dels vanos de maig a octubre, i encara que tots els amics riuen, sempre me l’acaben demanant en algun assaig que altre.

I com que sempre pateixo perquè s’espatllin, la solució és fer unes fundes per protegir-los. Però al meu ritme, clar. Ho vaig pensar fer l’any passat, he fet una, i al menys “he decidit” fer alguna més.

Recordeu que l’agost passat vaig tenir la brillant idea de rentar a ma totes les meves robes de patchwork una per una? Doncs he decidit fer servir una roba preciosa, però que no deixa de destenyir per molt que la rentis.

Estic molt contenta amb el resultat, i a més he pogut fer servir una roba que no puc utilitzar i que m’encanta. Quasi tinc ganes de calor només per haver d’agafar el vano. Però només quas!!

I a sobre, participo al RUMS d’aquesta setmana. Què més es pot demanar?

Pues ya está, ya lo he dicho. No soporto pasar calor, tengo sofocos desde pequeña, y se lo puedo agradecer a la genética, ya que mi abuela y mi padre han pasado por lo mismo. Mi única ilusión es que cuando me lleguen “esos fantásticos momentos” de la menopausia, me lo computen y me quede convalidada la asignatura de las calores...

Y es por eso que mis mejores amigos en esta época son los abanicos. Soy la friki de los abanicos de mayo a octubre, y aunque mis amigos se ríen, siempre me lo acaban pidiendo en algún que otro ensayo.

¿Os acordáis que el agosto pasado tuve la brillante idea de lavar a mano todas mis telas de patchwork una por una? Pues he decidido usar una tela preciosa, pero que no para de desteñir por mucho que la laves.

Estoy muy contenta con el resultado, y además he podido usar una tela que no puedo utilizar y que me encanta. Casi tengo ganas de calor solo por tener que usar el abanico. Pero solo casi!!

Y encima, participo en el RUMS de esta semana. ¿Qué más se puede pedir?