dijous, 21 de juliol de 2016

Odio l'estiu!!

Doncs ja està, ja ho he dit. No suporto passar calor, tinc fogots des de petita, i ho puc agrair a la genètica, ja que la meva àvia i el meu pare han passat el mateix. La meva única il·lusió és que quan m’arribin “aquells fantàstics moments” de la menopausa, m’ho computin i em quedi convalidada l’assignatura de les calors...
I és per això que els meus millors amics en aquesta època són els vanos. Sóc la friki dels vanos de maig a octubre, i encara que tots els amics riuen, sempre me l’acaben demanant en algun assaig que altre.

I com que sempre pateixo perquè s’espatllin, la solució és fer unes fundes per protegir-los. Però al meu ritme, clar. Ho vaig pensar fer l’any passat, he fet una, i al menys “he decidit” fer alguna més.
Recordeu que l’agost passat vaig tenir la brillant idea de rentar a ma totes les meves robes de patchwork una per una? Doncs he decidit fer servir una roba preciosa, però que no deixa de destenyir per molt que la rentis.
Estic molt contenta amb el resultat, i a més he pogut fer servir una roba que no puc utilitzar i que m’encanta. Quasi tinc ganes de calor només per haver d’agafar el vano. Però només quas!!
I a sobre, participo al RUMS d’aquesta setmana. Què més es pot demanar?

Pues ya está, ya lo he dicho. No soporto pasar calor, tengo sofocos desde pequeña, y se lo puedo agradecer a la genética, ya que mi abuela y mi padre han pasado por lo mismo. Mi única ilusión es que cuando me lleguen “esos fantásticos momentos” de la menopausia, me lo computen y me quede convalidada la asignatura de las calores...
Y es por eso que mis mejores amigos en esta época son los abanicos. Soy la friki de los abanicos de mayo a octubre, y aunque mis amigos se ríen, siempre me lo acaban pidiendo en algún que otro ensayo.
¿Os acordáis que el agosto pasado tuve la brillante idea de lavar a mano todas mis telas de patchwork una por una? Pues he decidido usar una tela preciosa, pero que no para de desteñir por mucho que la laves.
Estoy muy contenta con el resultado, y además he podido usar una tela que no puedo utilizar y que me encanta. Casi tengo ganas de calor solo por tener que usar el abanico. Pero solo casi!!
Y encima, participo en el RUMS de esta semana. ¿Qué más se puede pedir?

dijous, 7 de gener de 2016

Un estoig sense glamour i un RUMS

M’encanta fer costures petites que et fan la vida més senzilla. I tenint en compte que la decoració de casa meva és bastant sòbria, i que encara no m’he decidit a fer la meva pròpia roba, bàsicament només faig coses útils.


Des de fa temps tenia pendent buscar alguna cosa per guardar els “palillus” i aquests ganivets, que no utilitzem a diari, així que vaig pensar que una bona opció seria un estoig.


Com ja us vaig ensenyar al meu instagram, el més d’agost el vaig dedicar a rentar totes les meves robes, una per una i a ma. Aquesta “fantàstica” feina va donar com a resultat que algunes de les robes perden colors a base de bé, així que no serviran per fer gaires combinacions.

Amb tres d’aquestes robes he fet justament el que necessitava. A més he aprofitat una cremallera doble d’una maleta de les activitats de la biblioteca, i que un cop es trenquen acaben totalment desmuntades i a la capsa de fornitures.


Així que estic encantada, amb un problema resolt, i reciclant materials que no tindrien gaire ús. I a sobre aprofito per participar al primer RUMS de 2016. No és genial?

Me encanta hacer costuras pequeñas que te hacen la visa más sencilla. Y teniendo en cuenta que la decoración de mi casa es bastante sobria, y que aún no me he decidido a hacer mi propia ropa, básicamente hago cosas útiles.
Desde hace tiempo tenía pendiente buscar alguna cosa para guardar los palillos i estos cuchillos, que no utilizamos a diario, así que pensé que una buena opción sería un estuche.
Como ya os enseñé en mi instagram, el mes de agosto lo dediqué a lavar todas mis telas, una por una i a mano. Esta “fantástica” tarea dio como resultado que algunas telas destiñan a base de bien, así que no servirán para hacer demasiadas combinaciones.
Con tres de estas telas he hecho justamente lo que necesitaba. Además he aprovechado una cremallera doble de una maleta de las actividades de la biblioteca, que cuando se rompen, acaban totalmente desmontadas y en mi caja de fornituras.
Así que estoy encantada, con un problema resuelto y reciclando materiales que no tendrían demasiado uso. Y encima aprovecho para participar en el primer RUMS de 2016. ¿No es genial?

dijous, 25 de juny de 2015

Canvis

Entro en un procés de canvis motivada per una qüestió principalment: he acabat (espero) la carrera. S'han acabat els deures, les pràctiques, els dies devant l'ordinador durant hores...

Amb aquest temps diponible per mi, em puc dedicar al llibres, la música, i, sobretot, la costura!

No ho sabeu, però tinc un odi absolut a comprar roba, així que sempre vaig feta un desastre, i, aprofitant que avui fa 40 anys que vaig nèixer, m'he proposat canviar també això. Seguiré odiant anar a comprar, però potser serà més fàcil si el que compro són robes per cosir-me jo la roba. 


Per començar, ja m'he cosit un estoig (sempre van bé), amb un estil totalment diferent al que m'acostuma a agradar, i aprofito per ensenyar-lo al RUMS.


Ja que parlem de canvis, al menys que és noti, no?


Entro en un proceso de cambios motivada por una cuestión principalmente: he acabado (espero) la carrera. Se han acabado los deberes, las prácticas, los dias delante del ordenador durante horas...
Con este tiempo disponible para mi, me puedo dedicar a los libros, la música y, sobretodo, la costura!
No lo sabéis, pero tengo un odio absoluto a comprar ropa, así que siempre voy hecha un desastre, y aprovechando que hoy hace 40 años que nací, me he propuesto cambiar también esto. Seguiré odiando ir a comprar, pero al menos será más fácil si lo que compro son telas para coserme yo la ropa.
Para empezar, ya me he cosido un estuche (siempre van bien), con un estilo totalmente difernte al que me suele gustar, y aprovecho para enseñarlo en RUMS.
 Ya que hablamos de cambios, al menos que se note, no?

dijous, 23 d’abril de 2015

És bonic Sant Jordi???

La resposta evident és SÍ. A Catalunya és viu com una festa molt especial, plena de color i olors, amb llibres i roses per tot arreu. Tothom gaudeix d’una festa que convida a sortir.

Bé, tothom, tothom, no. Perquè si ets bibliotecaria, la diada de Sant Jordi t’encanta i la odies a part iguals. És inevitable. Cal organitzar activitats, llistes de recomanacions, novetats...  La gaudim plenament si cau en diumenge, però la feina cal fer-la igual per celebrar-ho fora de data, encara que la motivació és diferent si saps que veuràs tot “l’ambientasso”.

PER QUÈ NO ÉS FESTIU EL DIA DE SANT JORDI??

Per a mi, la diada de Sant Jordi comença així.



Però afortunadament acaba una mica millor, amb un intercanvi de llibres per 300 alumnes, i amb molta il·lusió per part de tots.


I aprofitant que aquest any Sant Jordi cau en dijous rumsero, us ensenyo la meva bossa per anar a patchwork. Com podeu comprovar, les fotos estan fetes a la meva biblioteca.



La meva professora va dissenyar aquesta bossa de platja, que jo vaig adaptar per anar a classe. M'encanta el dibuix i els detalls.



Portava quatre anys amb una bossa moníssima regal d’una editorial, però era l’única que no en duia una “de collita pròpia”.


I ara vaig a donar un tomb pel RUMS, a veure que han fet les companyes.

La respuesta evidente es SI. En Catalunya se vive como una fiesta muy especial, llena de color y olores, con libros y rosar por doquier. Todos disfrutan de una fiesta que invita a salir.
Bueno, todos, todos, no. Porque si eres bibliotecaria, el dia de Sant Jordi te encanta y la odias por partes iguales. Es inevitable. Hay que organizar actividades, listas de recomendación, novedades... La disfrutamos plenamente si cae en domingo, pero el trabajo hay que hacerlo igual para celebrarlo fuera de fecha, aunque la motivación es diferente si sabes que verás todo “el ambientazo”.
¿POR QUÉ NO ES FESTIVO EL DIA DE SANT JORDI?
Para mí, el día de Sant Jordi empieza así.
Pero afortunadamente acaba algo mejor, con un intercambio de libros para 300 alumnos, y con mucha ilusión por parte de todos.
Y aprovechando que este año Sant Jordi cae en jueves rumsero, os enseño mi bolsa para ir a patchwork. Como podéis comprobar, las fotos están hechas en mi biblioteca.
Mi profesora diseñó esta bolsa de playa, que yo adapté para ir a clase. Me encanta el dibujo y los detalles.
Llevaba cuatro años con una bolsa monísima regalo de una editorial, pero era la única que no llevaba una “de cosecha propia”.


Y ahora me voy a dar una vuelta por RUMS, a ver que han hecho las compañeras.

dijous, 5 de març de 2015

1 RUMS i moltes claus

Tothom fa servir claus. Jo en faig servir moltes cada dia. Moltes moltes claus. I això té una conseqüència directa: passar-se el dia buscant claus dins la motxilla.


I la solució va arribar de la mà del patchwork que més m'agrada, aquell que és útil i pots fer servir cada dia, i a més, reciclant robes que eren impossibles de reciclar.


Amb uns texans vells i molts trossets minúsculs de robes (mai llenço res perquè em fa pena), vaig fer fa temps el meu primer "vol d'oca" i aquí en teniu el resultat.


Ara les meves claus imprescindibles van totes juntetes i les trobo ràpidament. A banda, tinc les altres claus de la feina a un calaix. Avantatges de treballar a un edifici històric: és tot molt bonic, però sembles Sant Pere amb tanta i tanta porta...

I ara vaig a fer una passejada per RUMS. M'encanten els dijous!!

Todo el mundo usa llaves. Yo uso muchas cada día. Muchas muchas llaves. Y eso tiene una consecuencia directa: pasarse el día buscando llaves en la mochila.
I la solución llegó de la mano del patchwork que más me gusta, aquel que es útil y puedes usar cada día, y además, reciclando telas que eran imposibles de reciclar.
Con unos tejanos viejos y muchos trocitos minúsculos de telas (nunca tiro nada porque me da pena), hace tiempo hice mi primer "vuelo de oca" y aquí tenéis el resultado.
Ahora mis llaves imprescindibles van todas juntas y las encuentro rápidamente. A parte, tengo las otras llaves del trabajo en un cajón. Ventajas de trabajar en un edificio històrico: es todo muy bonito, pero pareces el sereno con tanta y tanta puerta...
Y ahora me voy a dar un paseo por RUMS. Me encantan los jueves!!