dijous, 20 d’octubre del 2016

Festa de pijames i un RUMS

Per si algú  no ho sap, el passat cap de setmana va tenir lloc la trobada costurera de l’any. Vaig tenir la sort d’anar al Sewing Camp 2016 i vaig conèixer 40 blogueres fantàstiques. Bé, 40 no, perquè a un parell les vaig conèixer una setmana abans.
Por si alguien no lo sabe, el fin de semana pasado tuvo lugar el encuentro costurero del año. Tuve la suerte de ir al Sewing Camp 2016 y conocí a 40 blogueras fantásticas. Bueno, 40 no, porque a un par las conocí una semana antes.

Resulta que Gloria de LaGlorieta viu a la ciutat del costat de la meva, i tenia previst anar als Encants la setmana anterior al Sewing Camp. Ja sabeu que tinc fòbia a les compres (cagadubtes que és una) i ella va dir que en un parell d’hores m’ho arreglava. Us puc dir que és una terapeuta fantàstica perquè vaig tornar carregada... A més fins allà es va acostar Eva de Eva cose sola i la vam poder saludar un momentet.
Resulta que Gloria, de La Glorieta vive en la ciudad de al lado de la mía, y tenía previsto ir a Encants la semana anterior al Sewing Camp. Ya sabéis que tengo fobia a las compras (indecisa que es una) y ella me dijo que en un par de horas me lo arreglaba. Os puedo decir que es una terapeuta fantástica porque volví cargada… Además se acercó Eva de Eva cose sola y la pudimos saludar un momentito.

I als Encants va sorgir l’amor. Una roba fantàstica, ideal per fer-nos un pijama per estrenar a la súper trobada. No és bonica?
Y en Encants surgió el amor. Una tela fantástica, ideal para hacernos un pijama por estrenar en el súper encuentro. ¿No es bonita? 
Si no puc dormir, a comptar / Si no puedo dormir, a contar
Vaig pensar que era l’ocasió ideal per tirar-me a la piscina i fer-me la meva primera peça de roba. El patró ideal, calcat del pijama més còmode que tinc per casa, però versió millorada.
Pensé que era la ocasión ideal para tirar-me a la piscina y hacerme mi primera pieza de roba. El patrón ideal, calcado del pijama más cómodo que tengo por casa, pero en versión mejorada. 
Pues así mismo / Doncs així mateix
La cintura gegant per tapar bé l’esquena, on sempre m’agafa fred, i punys perquè no pugi durant la nit.
La cintura gigante para tapar bien la espalda, donde siempre me coge frío, y puños para que no se suba durante la noche. 
Porfi, que em quedi bé / Porfi, que me quede bien
Això no hi ha qui ho mogui / Esto no hay quien lo mueva 
El pijama ideal per passar el dia a casa fent coses (nota mental: la propera vegada amb butxaca).
El pijama ideal para pasar el día en casa haciendo cosas (nota mental: la próxima vez con bolsillo).
Fent veure que cuino / Haciendo que cocino
Fent veure que llegeixo / Haciendo que leo
I quina va ser la nostra sorpresa quan vam veure que Costurera de retales també havia fet servir la mateixa roba que nosaltres. Així que aprofitem per fer un post conjunt a RUMS.
Y cuál fue nuestra sorpresa cuando vimos que Costurera de retales también había utilizado la misma tela que nosotras. Así que aprovechamos para hacer un post conjunto en RUMS.
 
Trio d'ovelles / Trio de ovejas
La festa de pijames va ser memorable!!!
La fiesta de pijamas fue memorable!!
Noche loca!!!

dijous, 21 de juliol del 2016

Odio l'estiu!!

Doncs ja està, ja ho he dit. No suporto passar calor, tinc fogots des de petita, i ho puc agrair a la genètica, ja que la meva àvia i el meu pare han passat el mateix. La meva única il·lusió és que quan m’arribin “aquells fantàstics moments” de la menopausa, m’ho computin i em quedi convalidada l’assignatura de les calors...
I és per això que els meus millors amics en aquesta època són els vanos. Sóc la friki dels vanos de maig a octubre, i encara que tots els amics riuen, sempre me l’acaben demanant en algun assaig que altre.

I com que sempre pateixo perquè s’espatllin, la solució és fer unes fundes per protegir-los. Però al meu ritme, clar. Ho vaig pensar fer l’any passat, he fet una, i al menys “he decidit” fer alguna més.
Recordeu que l’agost passat vaig tenir la brillant idea de rentar a ma totes les meves robes de patchwork una per una? Doncs he decidit fer servir una roba preciosa, però que no deixa de destenyir per molt que la rentis.
Estic molt contenta amb el resultat, i a més he pogut fer servir una roba que no puc utilitzar i que m’encanta. Quasi tinc ganes de calor només per haver d’agafar el vano. Però només quas!!
I a sobre, participo al RUMS d’aquesta setmana. Què més es pot demanar?

Pues ya está, ya lo he dicho. No soporto pasar calor, tengo sofocos desde pequeña, y se lo puedo agradecer a la genética, ya que mi abuela y mi padre han pasado por lo mismo. Mi única ilusión es que cuando me lleguen “esos fantásticos momentos” de la menopausia, me lo computen y me quede convalidada la asignatura de las calores...
Y es por eso que mis mejores amigos en esta época son los abanicos. Soy la friki de los abanicos de mayo a octubre, y aunque mis amigos se ríen, siempre me lo acaban pidiendo en algún que otro ensayo.
¿Os acordáis que el agosto pasado tuve la brillante idea de lavar a mano todas mis telas de patchwork una por una? Pues he decidido usar una tela preciosa, pero que no para de desteñir por mucho que la laves.
Estoy muy contenta con el resultado, y además he podido usar una tela que no puedo utilizar y que me encanta. Casi tengo ganas de calor solo por tener que usar el abanico. Pero solo casi!!
Y encima, participo en el RUMS de esta semana. ¿Qué más se puede pedir?

dijous, 7 de gener del 2016

Un estoig sense glamour i un RUMS

M’encanta fer costures petites que et fan la vida més senzilla. I tenint en compte que la decoració de casa meva és bastant sòbria, i que encara no m’he decidit a fer la meva pròpia roba, bàsicament només faig coses útils.


Des de fa temps tenia pendent buscar alguna cosa per guardar els “palillus” i aquests ganivets, que no utilitzem a diari, així que vaig pensar que una bona opció seria un estoig.


Com ja us vaig ensenyar al meu instagram, el més d’agost el vaig dedicar a rentar totes les meves robes, una per una i a ma. Aquesta “fantàstica” feina va donar com a resultat que algunes de les robes perden colors a base de bé, així que no serviran per fer gaires combinacions.

Amb tres d’aquestes robes he fet justament el que necessitava. A més he aprofitat una cremallera doble d’una maleta de les activitats de la biblioteca, i que un cop es trenquen acaben totalment desmuntades i a la capsa de fornitures.


Així que estic encantada, amb un problema resolt, i reciclant materials que no tindrien gaire ús. I a sobre aprofito per participar al primer RUMS de 2016. No és genial?

Me encanta hacer costuras pequeñas que te hacen la visa más sencilla. Y teniendo en cuenta que la decoración de mi casa es bastante sobria, y que aún no me he decidido a hacer mi propia ropa, básicamente hago cosas útiles.
Desde hace tiempo tenía pendiente buscar alguna cosa para guardar los palillos i estos cuchillos, que no utilizamos a diario, así que pensé que una buena opción sería un estuche.
Como ya os enseñé en mi instagram, el mes de agosto lo dediqué a lavar todas mis telas, una por una i a mano. Esta “fantástica” tarea dio como resultado que algunas telas destiñan a base de bien, así que no servirán para hacer demasiadas combinaciones.
Con tres de estas telas he hecho justamente lo que necesitaba. Además he aprovechado una cremallera doble de una maleta de las actividades de la biblioteca, que cuando se rompen, acaban totalmente desmontadas y en mi caja de fornituras.
Así que estoy encantada, con un problema resuelto y reciclando materiales que no tendrían demasiado uso. Y encima aprovecho para participar en el primer RUMS de 2016. ¿No es genial?